lunes, 26 de octubre de 2009

Pràctica amb GIMP

Gimp és un programa per el tractament d'imatges i creat per voluntaris.
Serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges, també el podem utilitzar per crear imatges animades divertides.

Per fer aquesta pràctica he escollit una fotografia d'una de les platges de Formentera.


Imatge Original

Primer.
Amb l'eina de retall he seleccionat la part de la imatge en la que em volia fixar i per a que quedin constats més els detalls. Aquest ha sigut el resultat, on els vaixells del final de la imatge es poden veure més clarament.



Segon.
Amb la imatge hem fet una reducció del nombre de píxels. Hem aconseguit aquesta reducció anant a "escalar imatge" i hem fet la reducció, per tant ara la imatge és de 2072 x 1554 píxels, ara pesa menys i ocupa menys espai en la memòria.



Tercer.
En aquesta ocasió hem eliminat aspectes de la imatge. Com podreu observar hem eliminat de la imatge alguns vaixells , les boies del mar, i alguna de les roques.
Hem pogut realitzar aquesta pràctica a partir de la opció del tampó, hem seleccionat una part del mar i hem tapat clonant el que hem esmentat.
Així ha quedat!


L'educació no és neutre, juguem amb valors de tot tipus

Seminari 20-Octubre-2009 / Dimarts

Una aportació sobre una mica de cultura per part de l'Anna i Pia, una mica d'informació sobre l'anglès, el català i la que hem anomenat "Setmana Blanca" i a continuació una sessió intensa i enriquidora sobre el llibre de "Educació i vida quotidiana" de l'autora: Eulàlia Bosch.
Primer de tot vam parlar de que ens havia semblat el llibre, el seu fons, l'autora, la manera d'escriure...i continuadament i fent barreja de tot una mica vam parlar dels assajos que contenia el llibre.
Generalment a tots ens va agradar el llibre, només una o dues crítiques es van escoltar a la classe.
Vam parlar de tots els assajos que vam tenir escollir i a partir d'aquí he tret les conclusions d'una classe de tot el que m'ha aportat i he pensat.


Conclusions del assajos i temes tractats:

- Hem de crear un clima abans de començar una classe.

- He d'escoltar el que diuen abans de donar resposta.
- A vegades, nosaltres els mestres, compensem la necessitat d'efecte.

-A l'escola, no podem estar per tots els nens, per tant hem d'ensenyar a que el nen sàpiga esperar el seu torn.
- "Els alumnes no te'ls estimes a tots de la mateixa forma, però el professor ha d'intentar que això no es noti i manifestar que cadascú t'importa tan com l'altre. (Jaume Cel·la).
- Hem de compartir idees.
- Hem de fer a l'escola un aprenentatge lliure, participatiu...(tal com va dir la Anna a la sessió us convido a que us informeu sobre la manera d'ensenyar de
Maria Montessori).

- La nostre resposta a vegades pot apagar la seva curiositat, per tant no ens hem d'avançar a donar respostes"
- Els interrogants necessiten temps.
- Una explicació per si sola, no modifica les idees.

Amb totes aquestes aportacions, personalment em va fer pensar en com hem de tractar amb els nens, quan hem de donar respostes, com hem d'actuar en situacions difícils per nosaltres. Ens adintrem a un món ple d'incògnites, i passarem per molts temes que Eulàlia Bosch a anat esmentant en el seu llibre, i tal com he remarcat en el títol en que l'educació no és neutre i juguem amb valors de tots tipus, és per a mi la vessant del que podrien ser els dies a dies d'estar amb nens.

Per tant, per totes aquestes conclusions tretes de la sessió, més el que m'ha semblat aquesta sessió, la frase de la sessió d'aquest dia és:



"Hem de saber moure'ns per la incertesa"

Fotografia de Rehilete1

Dibuixem i pintem amb tots els detalls!


Aquest és un dels primers treballs que hem realitzat a Plàstica.
Desprès d'haver portat una fotografia real i amb molts detalls la hem tingut que dibuixar tal i com la vèiem, la seva forma, els colors, detalls... Aquí està el resultat d'aquest conill.



domingo, 25 de octubre de 2009

Wikipedia i els seus projectes germans

La wikipedia és un projecte, en pàgina web per a construir una enciclopèdia lliure, on persones de tot arreu poden participar de manera voluntària per a la seva creació.
Cal que tinguem un compte i ens adintrem a construir aquesta enciclopèdia, on avui en dia la podem trobar en més de 200 idiomes. La wikipedia en català la coneixem com viquipèdia.

Wikimedia Commons és un magatzem de contingut multimèdia en pàgina web lliure, incloent imatges, vídeo i àudio. Al wikimedia commons no es permès incloure arxius llicenciats sota una llicència que no sigui lliure o no en permeti l'ús comercial.


Wikibooks és una pàgina web on podem trobar una biblioteca de llibres, de text manuals lliures que tothom pot millorar

Eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit entre alumnat de Primària i Secundària entre 6 i 16 anys de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals... a través com el seu nom ja indica, una wiki.

domingo, 18 de octubre de 2009

L'entorn del TDAH

El bloc de la Roser, en l'entrada de "TDAH infantil" ens deia que el TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat) és un trastorn neurobiològic de base genètica, que provoca un desequilibri significatiu d'alguns neurotransmissors del cervell.
És un problema de falta d'atenció, accés d'activitat, impulsivitat o alguna combinació d'aquestes.

Ja sabem el que és, però sabem on ens podem adreçar en cas de que algun nen/a pateixi d'aquest trastorn? Us convido a que us informeu en aquesta recerca d'informació, on tractaré aspectes de pàgines web on adreçar-se, experiències, llibres relacionats...

  • Per començar, citar una fundació que m'ha semblat força interessant i completa on poder adreçarn-nos en casos de TDAH.
"Adana Fundación"
Es va constituir el 6 de maig de 1997, i s'inscriu en el Registre de Fundacions privades de la Generalitat de Catalunya, amb el número 1102, el 25 de setembre del mateix any.
Adana és una fundació sense ànim de lucre.
Aquesta fundació te la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH. Creada per informar, formar i ajudar a tots els que estiguin interessats en aquest trastorn, pretén desenvolupar tots els mitjans possibles per reduir els efectes negatius que que el TDAH provoca en els nens, joves i adults, per a que aquests, s'integrin feliçment en la seva vida diària.

A més a més aquesta fundació te com a objectiu sensibilitzar als pares, professionals de la salut, mestres, professors, escoles i en general a la societat per a que es doni un canvi d'actitud i s'aprenguin estratègies per el seu maneig.

"Adana Fundación" tracta des de nens/es fins adults, com ja he dit abans, personalment em volia centrar en nens/es i en professionals ja que serà el meu futur.
Per això us volia citar activitats que es realitzen en la fundació.

Activitats per nens:
- Tallers de teatre
- Reeducacions psicopedagògiques
-Activitat deportiva-terapèutica

Activitats per professionals:
-Cursos
-Conferències

Per a més informació sobre altres fundacions de Catalunya i fora d'aquesta aquí teniu un llistat on us podreu adreçar:

Catalunya - TDAH Catalunya
- TDAH Vallès
- Ateda
Andalusia - Aspathi
Aragó - Atenciona
Cantàbria - Acanpadah
Castilla i Lleó - Asanhi
Comunitat Valenciana - Apnadah
Galícia - Anhida
Madrid - Anshda

  • Aquí teniu llibres d'interès relacionats amb el TDAH
"Aprendiendo con los niños hiperactivos"
de Thomson, Paraninfo.

Aquest llibre és una recopilació de totes les tècniques d'intervenció cognitives conductibles per a nens hiperactius dirigits a tots els professionals que treballen amb ells.

"El niño insoportable"
de Greene, Ros.

Un nou enfocament per comprendre i educar a nens crònicament inflexibles i que es frustren amb facilitat.

"Testimonios de madres con hijos hiperactivos"
de VV.AA.

Llibre que recull testimonis directes de mares de nens amb TDAH.

"El niño hiperactivo"
de Moreno Garcia, Inmaculada.

Les mares i pares trobaran en aquesta guia informació sobre el TDAH i orientacions pràctiques per afrontar les dificultats del seu fill en tots els aspectes.

  • Experiencia d'una mare amb un nen amb TDAH
Aquí us deixo les paraules d'una mare que ha pogut viure una experiència del seu fill amb TDAH.

Les meves competències...podran ser demostrables en un futur...

Seminari 6-Octubre-2009 / Dimarts

Després de deixar constatada tota la feina que haurem de dur a terme durant les següents setmanes vam aprofundir en el text de "Les pedres grans" (un conte per pensar), contestant a les preguntes del final, realitzades la setmana passada.
Preguntes com: quines t'agradarien que fossin les pedres grans d'aquest seminari? Quines son les pedres grans de la teva futura professió de mestre/a? I quines són les pedres grans de la teva vida, com a persona?
Van sortir moltes respostes i de ben diferents segons la manera de pensar i de ser de cadascú, punts importants com, un treball constant sense barreres respecte al nostre caràcter, la nostre família, valors que ens caracteritzen com a persona i ens fan ser com ets...
En aquesta últim punt Pia ens va dir una frase que a tots ens va fer pensar: "serem feliços quant fem feliços als altres", i quina raó te...
A més Pia em va rectificar en una de les meves respostes on vaig dir que m'agradaria que els meus coneixements adquirits s'implantessin en un futur. En aquest moment vaig escoltar les paraules de: "No adquirim coneixements....adquirim competències..."
Quina frase...com ens va fer pensar a cadascú el que tenim per davant, les ganes de poder demostrar aquestes competències...les ganes de poder ser mestres.

Per tots aquests punts esmentats, aquesta sessió de seminari m'ha servit per adonar-me de perquè som el que som, i perquè volem ser això que esperem. Amb aquestes
competències que anirem aprendre i reforçant dia a dia podrem ser capaços d'utilitzar els nostres coneixements i habilitats que tenim com a persones en contextos i situacions quotidianes. Aquesta paraula m'ha aportat que ser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant, i discernir sobre la millor acció a fer d'acord a la dimensió social de cada situació.

És per això que la frase de la sessió és:


Adquirim competències, no coneixements.

De Arantxata

lunes, 12 de octubre de 2009

Delicious


Delicious (social bookmarking) és un servei de gestió d'adreces d'interès social a través de la web.
Guarda els nostres favorits podent accedir a ells des de qualsevol ordinador.
És un marcador social ja que permet compartir els favorits amb altres persones, a més s'organitza per etiquetes.
Delicious ens permet saber quin enllaç te més popularitat ja que cada pàgina web etiquetada te un contador "virtual" que estableix el nombre de visites.

El meu conte a Delicious és sorayacs.

Cultura i Programari Lliure


Cultura Lliure i Programari Liure. Una mica de Lectura
Respecte a la lectura...

Al bloc de "Gestió del Coneixement" direm que tal com diu un gran nombre d'autors, llicencien el contingut textual elaborat per ells en la presentació, però desconeixen que els materials il·lustratius que utilitzen com ara fotografies, gràfics i acudits extrets d'altres publicacions, etc. tenen drets de propietat intel·lectual, motius pel qual els autors no poden llicenciar uns materials sobre els quals no tenen els drets, aquí és quan hem d'utilitzar Creative Commons (CC)


Tal com diu el País, Creative Commons, és una organització dedicada a promoure l'accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual. CC en la seva obra dona permís a que a que es copï i es distribueixi.

(Còmic per compendre més les llicències creative commons).

El Programari lliure (free softaware)

Es defineix com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats.
- La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
- La llibertat destudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
- La llibertat de distribuir-lo a tercers.
- La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficï tota la comunitat.

El programari convencional

Limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels seus autors.
Classifiquem el programari convencional en:
-Programari gratuït (freeware).
-Programari de prova (shareware).
-Programari comercial.

El programari de codi obert (open source)

Ofereix la possibilitat d'accedir al seu codi font, també garanteix el dret a estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recompilar-lo i difondre`n la versió resultant.






La llarga ombra de l'hikikomori


Sens dubte, el jove del s.XXI ha estat el de l'explosió de les noves tecnologies. Amb tot, també han aparegut noves malalties relacionades amb un ús desmesurat d'aquestes eines. Coneixeu-les, informeu-vos i preveniu-les.

Algú ha sentit a parlar del terme hikikomori?
Aquesta paraula japonesa que es podria traduir per semblant a "reclusió" o "aïllament", fa referència als joves d'aquell país que passen dies, i fins i tot setmanes, tancats a la seva habitació.
Es clar que Catalunya no és Japó, i també és cert que els joves, gràcies a les noves tecnologies, creixen aprenent alguns valors positius i l'entorn digital els permet generar i valorar continguts.
  • Però fixem-nos en aquestes dades per reflexionar
A l'informe sobre usos de les TIC i joves, elaborat per la Secretaria de Joventut i penjat a la pàgina www.gencat/joventut, hi ha algunes dades que inviten a la reflexió. La meitat dels nens de més de deu anys fan servir Internet cada dia; el 89,2% dels adolescents entre 15 i 16 anys tenen un telèfon mòbil, i només un 16,1% dels pares compren videojocs als seus fills.
  • I què en diuen els experts?
Els experts veuen amb preocupació la manera en què els adolescents entren en contacte amb les noves tecnologies.
En un informe recent, els professors Castellana, Sánchez-Carbonell, Chamarro i Grander enumeren els perills a què s'enfronten els adolescents que fan servir Internet.

  1. Els continguts il·legals: van des de la pornografia infantil fins al racisme.
  2. Els continguts nocius: (violència, drogues, sexe adult...).
  3. Els riscos d'interacció social.
  4. El comerç electrònic.

+ informació a www.jove.cat

domingo, 11 de octubre de 2009

Pedagogia i wikis

  • Pedagogia dels Wikis
Un wiki és un entorn hipertext col·laboratiu, que permet l'edició immeditata de contingut web des del propi navegador, gràcies a una gran simplicitat d'ús. Les característiques dels wikis, posen en qüestió la noció clàssica d'autoria d'una obra, atès que el contingut és dinàmic i generat per la comunitat.

- Democràtics.
- Incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització.
- La tecnologia Wiki promou l'escriptura.
- Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics.
- Amplifiquen la interacció.
- Promouen la negociació.
- Faciliten l'edició col·laborativa i oberta.
- Generen patrimoni cultural col·lectiu durable.
- Promouen el voluntariat.
- Els Wikis i l'anonimat responsable.

  • Que triem blocs o wikis?
Blocs
- El contingut és estàtic.
- És cronològic (les entrades s'ordenen cronològicament en ordre invers.
- S'estableix una interacció externa amb els visitants a través dels comentaris.

Wikis
- El contingut és dinàmic.
- És intemporal (pateix modificacions independentment de la data).
- S'estableix una interacció interna entre els usuaris editors.

(diferències de blocs i wikis)



lunes, 5 de octubre de 2009

Els Wikis

Trets principals del vídeo Wikis in Plain English

Un wiki és un sistema de gestió de continguts web que permet l'edició dels seus continguts per part de les persones que accedeixen a ell.
Permet als lectors introduir i editar contingut, a partir de tres botons principals, editar, guardar que sempre s'utilitzen junts, i enllaçar on es podran publicar pàgines per consultar. Els wikis ajudaran a que grups s'organitzin de forma més ràpida, com organitzar una sortida a un càmping amb les provisions que cal portar

.



Els Blogs

Trets principals del vídeo Blogs in Plain English

Quant comença...
Des de el primer dia ens vam preguntar en què consistia un bloc.

Comencem per el principi, en el segle XX les noticies eren escrites per els periodistes, i aquests petits grups decidia el que es publicava i el que no.
En el segle XXI les noticies es van convertir en publicacions fetes per gent comú i professionals.

Com funciona...
Es aquí quan va arribar el weblog o bloc dit de manera abreviada. El bloc permet a qualsevol publicar interessos propis o comuns, sovint sense cap cost.
Amb ell es poden compartir temes de negoci, familiars, notícies esportives.
Aquesta gent les anomenem bloggers.
Les noticies poden ser compartides en pocs minuts, a més podem organitzar pàgines webs organitzades per entrades, que és com funciona el bloc.
La informació posada es va acumulant i mai la perdrem. Podem compartir les nostres opinions a través de comentaris, i podem seleccionar blogs per afinitats i interessos.
Una eina molt interessant per começar a utilitzar.

domingo, 4 de octubre de 2009

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents



Informació sobre el llibre que treballarem a la classe Gestió de la informació i TIC

Autors:

Francesc Balagué

Francesc Balagué és mestre d’educació primària i psicopedagog. Actualment està fent la tesi doctoral sobre l’ús dels blogs en educació superior. És autor del blog www.blocdeblocs.net.

Felipe Zayas

Felipe Zayas és professor de Castellano: Lengua y Literatura a l’IES Isabel de Villena, de València. Ha publicat materials per a l’aula i col•labora habitualment en revistes com Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura i Articles. És autor del blog Darle a la lengua.

Sinopsi:

Blogs, edublogs o quaderns de bitàcola; fa escassament quatre anys, uns quants professors pioners van començar a introduir-los en l’àmbit escolar. L’evolució d’aquest fenomen ha estat espectacular i cada vegada són més els serveis i recursos disponibles.

Partint de la seva contextualització en la web 2.0, el blog es descriu com a sistema de gestió de continguts amb una dimensió social i comunicativa molt important. El blog és, en primer lloc, un mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests i el professor per afavorir aprenentatges actius. A més, el blog permet establir comunicació amb persones i grups situats més enllà del centre educatiu.

Aquest dossier té com a finalitat considerar els seus usos i possibilitats educatives dels blogs. Per a aconseguir-ho és necessari descriure l’estructura i les opcions de la plataforma en la qual s’allotja el blog. Alhora, aquesta anàlisi es veu recolzada per una col·lecció d’experiències reals de professors i professores que l’han estat utilitzant i que expliquen els detalls de la seva aplicació didàctica.

Per fomentar-ne l’ús i animar el lector a introduir-se en la “blogosfera educativa” es recullen recursos, manuals i enllaços d’interès que el guiaran en aquest apassionant viatge.

Índex

1. Introducció
1.1. Web 2.0 o web social
1.2. Que és un blog?
1.3. Implicacions socials i educatives
1.4. Blogosfera
1.5. Característiques i Glossari
1.6 Conclusions

2. Blogs educatius
2.1. Introducció
2.2. Els blogs en una pedagogia constructivista
2.3. Classes de blogs

3. Creem un blog
3.1. Introducció
3.2. Característiques generals dels blogs que hem de tenir en compte
3.3. Exemples de plataformes
3.4. Tutorials i recursos

4. Activitats, aprenentatges i paper del professorat i de l’alumnat

4.1. Tipus d’activitats
4.2. Quins aprenentatges promouen els blogs?
4.3. La interacció professor-alumne: paper del professor i de l’alumne en l’ús de blogs
educatius

5. Experiències de professors

5.1. Relació de professors consultats
5.2. Aspectes destacats de les respostes
5.3. Descripció d’experiències i exemples

6. Recursos i enllaços d’interès
6.1. La web 2.0. Els blogs.
6.2. Escriure en els blogs
6.3. Blogs i wikis de recursos
6.4. Planetes educatius

7. Altres eines

7.1. Eines per ser integrades al blog
7.2. Eines externes o complementàries
7.3. Editors de documents i altres eines

8. PMF: preguntes més freqüents

Annex 1: Un programa de taller de blogs
Annex 2: Enllaços esmentats al llarg del llibre


Aquesta informació ens la dona el bloc de Francesc Balaguer, un dels autors del llibre en:

http://www.blocdeblocs.net/llibre-us-educatiu-dels-blogs/