La sessió de seminari de dimarts va consistir en fer un debat sobre un recull que hem anat fent des de principi de les sessions sobre l'educació.
El debat principalment es va generar sobre la nova llei d'educació.
De tot el que es va debatre diré que la nova llei d'educació es basa fonamentalment en 5 punts: autonomia de centre, direccions amb més poder, avaluació de centres i del professorat, Servei Públic d’Educació i municipalització de l’ensenyament públic no universitari.
Aquestes mesures no són pas les més apropiades per aconseguir els objectius que la llei es planteja. És el contrari, acabaran agreujant la manca d’equitat actual del nostre sistema educatiu i no augmentaran la qualitat.
Aquest concepte d’autonomia significa competitivitat, i això implica prejudicis en els sectors socials més desafavorits, ja que, a la pràctica, ningú no competeix en les mateixes condicions.
La major part de centres no volen aquest model d’autonomia, sinó la resolució dels seus problemes quotidians. I aquests tenen a veure amb la insuficiència de recursos humans i econòmics i amb la concentració d’alumnat amb moltes dificultats. De poc serveix l’autonomia o els plans d’excel·lència, amb grups de 27, 33 o 42 alumnes amb característiques molt diverses.
D’altra banda, la possibilitat de contractar serveis a les empreses privades és una altra forma de privatització i de desigualtat entre els centres. És l’administració i no les empreses privades que han d’oferir tots els professionals que es necessitin.
Penso que el model proposat obre vies de competència entre el professorat i no de col·laboració, que és la base d’un bon funcionament pedagògic.
El paper de les direccions dels centres és molt important, i s’hauria de poder garantir que les persones que ocupessin aquests llocs fossin veritables dinamitzadors de la tasca pedagògica, i no tractar de conferir-les un caràcter de gairebé propietaris o titulars dels centres públics. El que fa falta són direccions democràtiques i claustres participatius. El treball en equip és fonamental per una bona acció educativa.
En definitiva és una llei que perjudica directament l’ensenyament públic i es carrega el model d’escola pública, laica, catalana, democràtica, participativa..., per la que , durant la transició democràtica, va lluitar la comunitat educativa progressista del nostre país.
Respecte el canvi de les vacances escolars i el seu nom, he trobat un article interessant del periodista Antoni Bassas a "El Periodico" on fa una reflexió al voltant d'aquest tema en si realment cal o no començar abans el curs escolar i aturar-se al mes de febrer, com proposa el govern català.
De tots els articles llegits, encara no he trobat cap que parli sobre temes pedagògics, només fan referència a interessos del Govern, de pares i de mestres.
Generalment he volgut parlar dels temes més rellevants que van sorgir i els que vam fer més polèmica al parlar.
La frase de la sessió d'avui és:
Hem d'obrir la finestra i veure si els canvis son positius i valorar si son bons o no.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario