Seminari 6-Octubre-2009 / Dimarts
Després de deixar constatada tota la feina que haurem de dur a terme durant les següents setmanes vam aprofundir en el text de "Les pedres grans" (un conte per pensar), contestant a les preguntes del final, realitzades la setmana passada.
Preguntes com: quines t'agradarien que fossin les pedres grans d'aquest seminari? Quines son les pedres grans de la teva futura professió de mestre/a? I quines són les pedres grans de la teva vida, com a persona?
Van sortir moltes respostes i de ben diferents segons la manera de pensar i de ser de cadascú, punts importants com, un treball constant sense barreres respecte al nostre caràcter, la nostre família, valors que ens caracteritzen com a persona i ens fan ser com ets...
En aquesta últim punt Pia ens va dir una frase que a tots ens va fer pensar: "serem feliços quant fem feliços als altres", i quina raó te...
A més Pia em va rectificar en una de les meves respostes on vaig dir que m'agradaria que els meus coneixements adquirits s'implantessin en un futur. En aquest moment vaig escoltar les paraules de: "No adquirim coneixements....adquirim competències..."
Quina frase...com ens va fer pensar a cadascú el que tenim per davant, les ganes de poder demostrar aquestes competències...les ganes de poder ser mestres.
Per tots aquests punts esmentats, aquesta sessió de seminari m'ha servit per adonar-me de perquè som el que som, i perquè volem ser això que esperem. Amb aquestes competències que anirem aprendre i reforçant dia a dia podrem ser capaços d'utilitzar els nostres coneixements i habilitats que tenim com a persones en contextos i situacions quotidianes. Aquesta paraula m'ha aportat que ser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant, i discernir sobre la millor acció a fer d'acord a la dimensió social de cada situació.
És per això que la frase de la sessió és:
Després de deixar constatada tota la feina que haurem de dur a terme durant les següents setmanes vam aprofundir en el text de "Les pedres grans" (un conte per pensar), contestant a les preguntes del final, realitzades la setmana passada.
Preguntes com: quines t'agradarien que fossin les pedres grans d'aquest seminari? Quines son les pedres grans de la teva futura professió de mestre/a? I quines són les pedres grans de la teva vida, com a persona?
Van sortir moltes respostes i de ben diferents segons la manera de pensar i de ser de cadascú, punts importants com, un treball constant sense barreres respecte al nostre caràcter, la nostre família, valors que ens caracteritzen com a persona i ens fan ser com ets...
En aquesta últim punt Pia ens va dir una frase que a tots ens va fer pensar: "serem feliços quant fem feliços als altres", i quina raó te...
A més Pia em va rectificar en una de les meves respostes on vaig dir que m'agradaria que els meus coneixements adquirits s'implantessin en un futur. En aquest moment vaig escoltar les paraules de: "No adquirim coneixements....adquirim competències..."
Quina frase...com ens va fer pensar a cadascú el que tenim per davant, les ganes de poder demostrar aquestes competències...les ganes de poder ser mestres.
Per tots aquests punts esmentats, aquesta sessió de seminari m'ha servit per adonar-me de perquè som el que som, i perquè volem ser això que esperem. Amb aquestes competències que anirem aprendre i reforçant dia a dia podrem ser capaços d'utilitzar els nostres coneixements i habilitats que tenim com a persones en contextos i situacions quotidianes. Aquesta paraula m'ha aportat que ser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant, i discernir sobre la millor acció a fer d'acord a la dimensió social de cada situació.
És per això que la frase de la sessió és:
Adquirim competències, no coneixements.
De Arantxata
De Arantxata
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario